Són quarts de dues de la nit del dia 26 d'octubre de 2009:
Fa dotze hores erem en aquella MAGNIFICA plaça, la plaça del VI
Hem començant tirant el 3 de 9 amb folre que ha anat prou bé comparat amb la del dissabte, només baixar del folre m'he encaminat cap a l'ajuntament ja que el nani ens havia avisat que només acabar el 3 entresim a l'ajuntament que cantarien el folre i les manilles del 2. M'han cantat al meu lloc. Ens han donat les ultimes consignes. El 2 de 9 amb folre i manilles ja començava a pujar.Be i que dir, ha estat un castell que ha anat de conya al folre estàvem treballant drets això ha portat a que les manilles estiguessin fermes, al baixar el castell la primera apoteosis del dia. El meu primer gama extra al folre!!!!!!!! I el primer 2 de 9 descarregat per la colla des del 2006.
Però després tocava continuar amb la serietat a fer el 4 de 9 amb folre si be no ha anat tan be com podria haver anat també l'hem pogut descarregar. Posteriorment de baixar del folre hi ha hagut una espera tensa fins que el Nani ha sortit i ha dit: "Vinga va nois 'nem a fer el pilar de 8, el folre i les manilles que vagin cap dins". De cami cap a dins tot eren anims. He arribat a dins i lo primer que he fet ha estat anar a deixar les sabates a la motxilla ja que en el altres castells han voltat per mitja plaça. M'han cantat el lloc on anava. Després de que acabessin de cantar el folre i les manilles hem sortit tots cap a fora les cares que he vist eren de concentració, tothom estava per la feina. M'he preparat al lloc on havia de pujar m'he mirat els companys que portava al costat i m'he dit: "això ho descarreguem".
I la soca del pilar de 8 amb folre i manilles ja s'anava tancant, després han pujat els segons tot seguit el nucli del folre, s'han col·locat terços, es el moment de pujar, ja soc dalt m'he agafat al Gerard que anava al meu costat entre els dos ens hem col·locat a lloc, un cop en situació han començat a pujar les manilles. Quant les manilles han estat dalt, i havia pujat el Pol he sentit sonar gralles a les hores en un temps que m'ha semblat ínfim he sentit l'aleta, he pensat amb lo ràpid que s'ha carregat aixo ho descarreguem, a les hores noto que la Selma a arribat al folre dic "aixo ja ho tenim". Han baixat les manilles, seguidament hem baixat la gent del folre. i hem començat a botar, estavem bojos d'alegria.
P.D.: Nomes dir els resultats de les altres dues colles presents:
Marrecs de Salt: id5d7, 5d7, 3d7ps, 2d7, 2p4ps
Capgrossos de Mataró: 2d8f, id3d9f, 3d9f, 4d8a, 2p5.
Us deixo amb la rumba del 5 de 9 que tan de bo poguem provar aviat
Aquesta tarda passejant per terrassa he passat per un dels principals punts d'oci (ergo discoteques i pubs) del centre i m'ha cridat l'atenció que tots els locals menys 1 estaven tancats (sincerament no se pas quins horaris fan en aquests locals). M'ha sorprès veure un sol local obert.
Aleshores m'he parat un moment a veure el tipus de gent que hi havia a la porta de la discoteca. Els espècimens que hi havia a la porta del local (no hi anava pas per entrar-hi, ni ganes) els podrirem qualificar en diferents classes:
- Menors d'edat
- Quillos varis
- Noies menors pintades com mones per intentar que les deixin entrar.
- Altres espècimens varis.
I a tot aixo ho he vist un diumenge a la tarda cosa que en la meva humil opino és estar molt penjat com per no tenir res millor a fer un diumenge a la tarda.
PD: Tot i això tothom és lliure d'anar on li dongui la gana
PD2: No he trepitjat mai una discoteca. Segurament hi ha prejudicis però així és com ho veig jo
Us explicaré una historia que ens ha explicat una professora i que a mi personalment m’ha commogut:
"Són dos homes que estan en una habitació d’hospital els dos amb la mateixa malaltia, una paràlisi a tot el cos que els impedeix aixecar-se del llit. El que esta junt a la finestra li explica al company el que va veient per la finestra i així passen els dies amb la sensació, el company, de que és fan menys feixugos.
Arriba un cert dia que a la hora que acostumaven a començar a parlar i el que no estava al costat de la finestra alerta als metges que el seu company d’habitació no contesta. Al cap d’uns dies els metges el noten més deprimit. En el moment en que els metges van a parlar amb el malalt, el malalt els hi explica que el seu antic company li cantava les excel·lències del que veia per la finestra i els metges miren l’ historial del pacient mort i veuen que era cec, a més fixant-se en l’habitació es fixen en que la única finestra que hi havia donava a una paret”
ENSENYANÇA: Per malament que estiguin les coses sempre es pot veure el costat positiu.
Aquests darrers dies, arrel d’haver rebut amenaces (que per sort i de moment, i toco fusta, no han anat a més) i d’altres coses no tan negatives també :), ha fet que hem plantegi escriure sèriament al bloc sobre qualsevol tema que m’interessi o sobre vivències personals.
I ja que he entrat en el tema amenaces voldria aprofundir en el citat tema i sobre la manera que fan servir per amenaçar certa gent (i no pas poca):
1. Fan anar molt lleugerament expressions del tipus “si te pillo te mato” o “te pisare la cabeza en el bordillo”
2. Preguntes el motiu de l’amenaça i et surten amb evasives com posar el pilot automàtic i atacar-te o busquen qualsevol motiu que no es cert, o sigui MENTEIXEN.
3. Ràpidament et venen amb la pregunta “tu donde vivces” o directament “si se el cole qe vas payaso”.
4. A la mínima que intentes raonar et trobes amb insults tan contra un mateix com contra la família.
5. Normalment la gent que t’amenaça creu que la seva opinió es la més chachipiruli i preval sobre les dels altres i que el que pensen els altres és un atac a la seva idea i no et saben rebatre la opinió amb arguments sinó que te la rebaten amb l’agressió verbal o física.
P.S.: totes les citacions entre cometes i en cursiva son literals.
